Les muntanyes de Catalunya són conegudes per la seva bellesa natural i diversitat paisatgística.
Catalunya té la serralada dels Pirineus, que forma la frontera natural amb França. Els Pirineus catalans ofereixen paisatges impressionants amb pics elevats, valls profundes, llacs glacials i exuberants boscos. Alguns dels pics més alts a Catalunya, com el Puigmal, el Carlit i el Pedraforca, es troben en aquesta cadena muntanyenca.
El Pirineu axial és on hi ha les muntanyes més altes de Catalunya amb cims de més de 3.000 m. D’oest a est (de la Vall d’Aran fins al Cap de Creus) tenen una longitud d’uns 250 km. i la seva altitud va disminuint conforme s’acosten al mar.
El Pirineu occidental (oest) és el més ample i alt. La neu i el gel han anat trencant les roques i per això les muntanyes tenen formes retallades amb crestes i agulles. En canvi el Pirineu oriental (est) té les muntanyes més baixes i tenen formes suaus i arrodonides perquè estan molt desgastades.
Els passos de muntanya més coneguts són: el port de la Bonaigua, el d’Envalira, el Puimorèn, el coll de la Perxa, la collada de Tosses, el coll d’Ares i el Portús.
El Prepirineu és format per un conjunt de serralades paral·leles orientades d’oest a est i que disminueixen en alçada conforme s’allunyen del Pirineu. Cap a l’est també perd altura i enllaça suaument amb les serralades costaneres mitjançant la Serralada Transversal (amb el Puigsacalm de 1.515 m.), aquesta serralada separa la Depressió Central de la Plana de l’Empordà.
Les serres més destacades del Prepirineu: Montsec, Boumort, Port del Comte, Cadí, Ensija, Pedraforca, Rasos de Peguera, Moixeró, Cavallera…
